Una foto del Zoo de Barcelona!

Últimes quedades

Hola Rossinyols! Aquests han estat uns mesos amb alt-i-baixos en els què no ens ha estat possible fer totes les quedades que voldríem l'Alejandra i jo... No obstant, us explico les 4 últimes quedades dels mesos de març, abril i maig.

Després de l'última quedada, la següent fou el dissabte 3 de març a la tarda. Era una tarda grisosa que no acompanyava a estar-se al carrer, així que vam anar a jugar a escacs al Centre Cívic Pla de Palau. L'Alejandra no estava entusiasmada amb la idea, així que vam fer un parell de partides i vam anar a acabar la tarda lo millor possible: endolcint-la amb una bona xocolata calenta i parlant de diferents coses.

Després d'aquesta, i després de passar per diferents entrebancs, la següent quedada no arribà fins el 20 d'abril.  Lo primer que vam fer va ser anar a comprar un berenar ben llaminer per emportar, i amb motiu de Sant Jordi, vam anar a una llibreria a donar un cop d'ull a les novetats. Després d'una estona mirant i remenant llibres, l'Alejandra va escollir-ne un i vam anar a buscar un lloc tranquil per començar-lo a llegir, ja que lo que més costa és començar a llegir un llibre nou. Després de llegir un parell de capítols, vam menjar-nos les pastes que havíem comprat i vam anar a fer un parell d'encàrrecs. Pensàvem anar al Parc del Migdia, però la tarda es va anar enfosquint i ja no vam poder anar-hi...

Per compensar aquella tarda, el divendres 27 d'abril, vam quedar amb una altra mentora i la seva mentorada per anar a jugar a pàdel. Ens ho vam passar d'allò més bé! Al principi ningú sabia gaire com anava, ni tant sols sabíem sacar, però amb l'estona ens vam anar convertint en unes bones principiants. Cap dels dos equips comptava els punts, ja que ens consideràvem "de sucre" per ser la primera vegada que hi jugàvem. Això sí, ens vam fer un fart d'anar a buscar pilotes que sortien fora de la pista, però va ser molt divertit i entretingut.

Per acabar, l'última quedada, la del 5 de maig, com a quedada final, vam decidir anar al Zoo de Barcelona. Tot i la sensació d'haver-nos perdut en tren, vam arribar perfectament; es va quedar només en una sensació, perquè no ens vam equivocar cap vegada. Un cop al Zoo, no vam parar de fer moltes fotografies a tots els animals. A l'Alejandra especialment li agradava el "pavo real" i li va fer molta il·lusió veure pingüins. També volia veure els dofins, però la cua era molt llarga i encara teniem molt de zoo per recórrer! Mentre miràvem les foques enfilades a unes pedres, a l'Alejandra li va relliscar el mòbil... Sort que les foques no surten de l'aigua! Si no segur que haguessin jugat amb el mòbil. De seguida vam trobar algú del parc que el va recuperar. Després d'això, vam desplegar el mapa per veure cap on havíem d'anar per veure els lleons i... ens va anar de poc! Una cigonya  va defecar ben aprop d'on erem nosaltres! Per sort, no hi va haver més incidents en la resta del recorregut. Vam estar una bona estona mirant els suricates, que ens van semblar molt macos i simpàtics. També ens vam fer unes fotos amb els flamencs i unes altres de ben divertides. En acabat, vam tornar amb el tren, on vam estar mirant i comentant les fotos que havíem fet, ben cansades i mig adormides.

Aquest divendres tornarem a quedar per preparar el berenar de la festa de clausura del Projecte Rossinyol.  Esperem que us agradi! Ens veiem aviat!

Febrer de traspàs

Hola Rossinyols! Tot i que aquest any hem tingut febrer de traspàs, no n'hi ha hagut prou per fer més quedades... Seguint amb la dinàmica normal, l'Alejandra i jo vam fer l'última quedada del mes el dia 18 de febrer, un dissabte a la tarda. Era el dissabte de Carnaval i per variar una mica la ruta vam decidir anar a veure una petita desfilada d'una escola. En acabat, i després d'haver comentat les disfresses, vam decidir que nosaltres també havíem de fer patxoca, així que ens vam dirigir a una botiga de disfresses i vam acabar passejant pel carrer amb perruca. Tot i la vergonya que li feia a l'Alejandra, al final la vaig acabar convencent que era el dia perfecte per fer la gràcia sense que ningú ens mirés malament. Després de molts riures i de fer-nos unes quantes fotos, ens en vam anar a prendre alguna cosa ben calenta i a seguir xerrant dels costums que tenim aquí.

La següent quedada va ser el 3 de març. No vam poder quedar abans per culpa dels exàmens... Aquell dia ens ho vam prendre tranquil·lament i vam anar a jugar a escacs; tot i que no va ser com esperava! Vaig acabar descobrint que els jocs de taula no són el fort de l'Alejandra, sinó que prefereix jugar a pilota. Així doncs, la vaig incitar a que organitzés un partit i m'ensenyés com li agrada divertir-se. Per fer passar el regust dels escacs, vam anar a fer el toc i a xerrar de diferents aficions. No obstant, la quedada en la que havíem de fer el partit, ens vam confondre d'hora i vam acabar sense coincidir... Així que res, a esperar un altre dia i que el temps ens acompanyi!

A través de la pantalla...

Hola Rossinyols! De nou, una altra entrada al blog de l'Alejandra i jo per explicar-vos les activitats que hem anat fent. Per començar, parlarem de la quedada del dissabte 28 de gener. En la quedada anterior, l'Alejandra i jo vam descobrir que tenim un aspecte en comú, i és el del cinema antic. Així doncs, aquell dissabte, sense anar més lluny, vaig convidar-la a casa meva a veure una pel·lícula dels anys 50, "Cantando bajo la lluvia". Us adjunto una foto perquè veieu lo entretingudes que estàvem mirant la pel·lícula. Val a dir, que les crispetes no van durar gaire més de mitja hora! Ep! Però no s'acaba aquí; aquella mateixa tarda, ens vam posar a fer croquetes, i per ser la primera vegada, ben bones que ens van quedar! En la següent quedada, el divendres 3 de febrer, vam passar a visitar la Firarebaixa de Girona. Vam donar-hi un tomb i ens vam provar uns quants barrets. En acabat, vam anar a fer una xocolata desfeta amb xurros; lo bé que va anar aquella xocolata amb el fred que feia! Després vam fer una quedada el dia 9 de febrer. Aquell dia les temperatures eren molt baixes, i què millor que passar el fred que anar al cinema! Primer, però, vam passar a escalfar-nos les mans fent un Cacaolat. Vam anar a veure la pel·lícula "Katmandú. Un espejo en el cielo", una pel·lícula que, a la sortida i mentre caminàvem cap a casa, ens va fer reflexionar sobre alguns temes dels què tracta.

Bé, Rossinyols, el mes que ve, ja us explicaré les coses que hem anat fent, a veure si el fred no ens impedeix sortir al carrer! 

Diversitat de llocs

Hola mentors/es i mentorats/ades! En aquesta nova entrada, us voldria explicar les 3 quedades que he tingut amb la meva mentorada, comptant amb la d'avui.
La primera quedada d'aquestes 3 últimes, fou el dia 27 de desembre. En aquest dia, ens ho vam passar d'allò més bé! Vam anar, junt amb una altra mentora i la seva mentorada, a la pista de gel. Abans d'entrar-hi, però, ens vam esperar a la cafeteria fent un Cacaolat. Quan vam entrar a la pista, allò es convertí en un repte. Riures, caigudes i una mica d'equilibri van acabar deixant-nos ben cansades.
La següent quedada, el dia 3de gener, aprofitant la benentesa de les festes, vam visitar, també en la mateixa companyia, l'exposició de pessebres. A totes nosaltres ens van agradar molt i les nenes ens van ensenyar els pessebres que els hi havien agradat més. Sortint vam parar en una cafeteria a berenar.
En la quedada d'avui, l'Alejandra i jo hem visitat el Museu del Cinema. Ella ja hi havia estat, i m'ha ensenyat els llocs que li havien cridat més l'atenció, com ara els miralls i l'efecte de les imatges en moviment. També m'ha ensenyat el famós vestit que va dur l'actriu Marilyn Monroe a la pel·lícula "La tentación vive arriba" (Dir. Billy Wilder,1955). Tot seguit, hem estat jugant una estona a l'"Scrabble" en català; al final hem hagut de saltar-nos una mica les normes del joc perquè sinó la partida s'acabava molt ràpid. En acabat, hem anat a berenar a una cafeteria i aquí ha conclòs la nostra quedada.

Fins la setmana vinent!

Compartint gustos

Hola Rossinyols! Avui us explicaré les activitats que hem dut a terme la meva mentorada i jo en les quedades que hem anat fent.
La segona quedada, el dissabte 19 de novembre, vam quedar amb dos amics meus i vam anar a fer una xocolatada en un bar. Ens vam posar tots ben macos sucant croissants en la xocolata! Després un d'ells li va ensenyar on treballava i en què consistia la seva feina, la qual no li va acabar d'entusiasmar gaire; no obstant, va descobrir moltes coses noves.
La tercera quedada, el 26 de novembre, un dissabte, vam ajuntar-nos amb una altra mentora i la seva mentorada per anar a jugar a bitlles. Abans de començar, vam berenar dins la bolera un bikini amb un refresc; la meva mentorada no n'havia menjat mai i li va agradar molt! En acabat, ens vam posar les sabates per començar a jugar. Primer ens feia vergonya a totes, però en pic vam començar comentàvem les estratègies per fer anar la bola lo més recte possible. Al final, les dues mentorades, sense haver-hi jugat mai,  van aconseguir molt bona puntuació!
La quarta quedada també va ser un dissabte, el 17 de desembre. Va ser tant tard per culpa dels exàmens... si no ja haguéssim fet més activitats! Va ser una quedada molt senzilla, en la què la meva mentorada em va presentar al seu germà petit, l'Oliver, i vam anar a donar un tomb per Girona: Barri Vell, Jaume I... Després, vam anar a prendre algo en un bar i vam estar xerrant una bona estona d'aficions i altres temes i, en acabat, els vaig acompanyar a casa seva.

Les properes quedades ja ens esperen per la setmana següent! :D

Primera quedada

El divendres, dia 11 de novembre, vaig tenir la primera quedada amb la meva mentorada, l'Alejandra, una noia de 14 anys que estudia a l'Institut Santa Eugènia. El primer lloc on varem anar és en una cafeteria a prendre un Cacaolat, que vaig descobrir-li a l'Alejandra. Vam estar xerrant de la tradició de la castanyada i de les festes nadalenques; ella m'explicava com es celebra al seu país, Hondures, i quins dolços es mengen, i jo li explicava els costums d'aquí. Després d'una estona, la vaig dur a casa meva per ensenyar-li la meva gata; a ella li agraden molt els gats. Ens vam endur unes quantes llaminadures, i vam seguir passejant pel Barri Vell, on li vaig ensenyar, mostrant-li alguns aparadors, què són els turrons i les neules. També li vaig ensenyar el monument del "cul de la lleona" i li feu gràcia el fet d'haver-li de fer un petó, tot i que li feia molta vergonya fer-li ella. Tot seguit, vam baixar, mentre menjàvem un crêpe, per l'Avinguda de Jaume I, fins arribar a casa seva, que queda molt aprop de la meva. Al llarg de la tarda, vam anar consolidant la nostra conversa, tot i que encara queden unes quantes trobades per tal de desinhibir-nos i trobar-nos més còmodament l'una amb l'altre. Tot plegat, però, va ser l'inici d'una bona experiència i una gran trobada en la que vam aprendre tant ella com jo.